Notes finals

Conclusions de la trobada sèniors-resistents

Felicitats a tots: com s’havia anunciat, ha estat una festa a la intel·ligència i al saber fer. Alguns textos han teixit una visió del entramat creatiu i un bon anàlisis de la història recent de les nostres contrades. Tot això ha estat present en una trobada ràpida, carregada de bona voluntat i de generositat col·lectiva. Hem de destacar la comprensió i el respecte esmerçat; tothom ha col·laborat i no hem hagut de demanar cap recolzament a ningú, són les avantatges dels sèniors.

En l’acte final s’acorda: no redactar cap conclusió, a canvi s’obre la possibilitat de que tothom pugui enviar la seva opinió o incorporar-la directament al blog Sèniors resistents, concretament publicar-la a l’espai dedicat als comentaris.

No obstant faré ressaltar paraules que val la pena subratllar i recordar...

1. Revisar el títol de la trobada ja que és possible ser sènior als vint anys i júnior als 60. Cal recordar que l’esperit humà és una capsa sorprenent i que cada moment és una troballa inèdita en la vida.
2. D’avant la resistència és millor fluir... no obstant a la Comella hi ha una escultura per posar els peus a terra i no ser dissolt entre les boires de l’est i l’oest.
3. La creació ha estat la possibilitat de veure mons diferents, la pintura la forma i la producció de les imatges virtuals és una manera generosa de comprendre alguna cosa del món visible.
4. La llum enlluerna, no la podem mirar directament, però podem mirar la que reflecteixen les coses, ella ens informa de com és el món. La pedagogia de la realitat, la presencia de la llum sobre la pell, configura la fenomenologia que cultiva la destresa de la mirada.
5. L’arquitectura com la pintura es presenta deshabitada; discrepàncies..., L’arquitectura i la pintura són encara l’ hàbitat que representa l’ ordre d’allò pensat i sentit. (El debat queda pendent.)
6. Aportacions i mancances d’un col·lectiu desemparat, la sinceritat, el compromís i la noblesa en la conducta com medi fonamental de l’expressió. També cal destacar paraules entre els mormols fora de tertúlia. Per alguns, les estratègies personals, el simulacre i l’aparença, són rèmores que s’arrosseguen des de els vuitantes...
7. Els creadors del Camp de Tarragona veuen un camí d’obertura en la nova etapa de la seva història. El centre d’art és una esperança...
8. L’esforç dels crítics per informar, difondre, historiar i fer pedagogia de la producció artística, no ha estat recolzat ni per la política ni per alguns mitjans de comunicació.
9. Els processos ocults i la pedagogia com a compromís personal, ha estat la constant d’una generació que ha buscat altres medis de subsistència i ha dedicat el temps lliure per a fer l’obra i deixat un testimoni del que ha passat.
10. Les responsabilitats sobre la retirada o el desinterès del públic és compartida: els distanciament d’algunes propostes artístiques, la complexitat del món de l’art, la manca de compromís en fer pedagogia des de la política i la minsa atenció en els processos de difusió són els causants.
11. Si la literatura, les arts plàstiques, la dansa o el teatre tinguessin el mateix tractament en els medis de comunicació que els esports, és segur que el públic tindria una actitud diferent d’avant de l’art i del món.
12. Per algú seguir treballant en temes relacionats amb l’art és allunyar la possibilitat de caure en el cinisme.
13. L’art és una gnosi de la realitat, la natura el marc on ens veiem obligat a conviure; cal fer una aliança amb ella...
14. Cercar un compromís personal i crear icones que cohesionin la societat; el centre d’art de Tarragona és per al sector una possibilitat de crear cohesió en el sector i recuperar consideració social.
15. Encara que la situació es fa pesada, que la societat no comparteix el nostre entusiasme, el cric unànime és, endavant companys!
16. Ara la cultura es fa per un poble imaginat, no per un de real que és aquí i esta cada vegada més desemparat, un poble divers, generós, i preparat per assumir moltes de les propostes estètiques que es fan amb professionalitat i sensibilitat.
    
17. Es va demanar la continuïtat de les trobades -s’han de fer!-, que algú prepari el tema i convoqui la gent...