Antonio Salcedo Miliani. Foto: Lluís Vives

Benvolguts company

Unes breus reflexions sobre el dia d'ahir. 19-3-2011

Ahir durant gairebé tot el dia varem estar reunits un grup de persones relacionades amb el món del art, artistes i teòrics a casa de Rufino Mesa i Assumpta Rosés. Fou un dia excel·lent, per la climatologia, pel lloc en que ens varem trobar, "La Comella" i òbviament per les persones que van formar part de aquesta reunió, en franca companyia. Fou una idea de Rufino i la convocatòria va tenir una acceptació immediata. Reunir-se per parlar de l'art i l'obra produïda per les artistes de Tarragona durant les darreres dècades. Crec i així ho varem comentar amb altres companys que la trobada fou un èxit. Cadascú dels que varen exposar les seves opinions, els seus comentaris sobre la tasca desenvolupada al llarg d'aquests anys ho va fer amb gran objectivitat i amb una actitud crítica i positiva.

Es varen plantejar punts forts i punts febles. Punts forts, tota la feina desenvolupada: la millor evidència l'obra, el treball de tots aquests creadors que, com es va comentar, està al nivell del que es realitza a qualsevol part del món. Obres variades i múltiples: escultures, pintures, instal·lacions fotografies, performances, que conformen un univers ric i potent. També es va ressaltar la tasca portada a terme per gestors, galeristes i crítics, per concloure finalment que el millor que es pot fer es treballar de valent, fent el que millor sabem i podem fer.

Punt febles, que la major part de les vegades aquestes obres, aquest treball es queda a casa nostra sense tenir la projecció que haurien de tenir. Són obres que formen part dels corrents principals, del denominat "mainstream", però manquen els recursos, la projecció per poder integrar-se en els circuits nacionals i internacionals.

Indubtablement la posada en marxa del recent aprovat Centre d'Art Contemporani de Tarragona, serà un bastió fonamental per ajudar a donar sortida aquesta situació, però malauradament ahir sortia un article a la premsa local amb aquest titular, El nou centre de creació contemporània, en suspens. L'Ajuntament denuncia que encara no ha rebut el 50% del finançament que depèn del govern català.

És una situació que es torna a repetir . Recordo ara un article que vaig escriure el mes de maig del 2004, titulat Per què necessitem un centre d'art contemporani?. Parlava d'una situació que amb circumstàncies diferents sembla repetir el que esta succeint. La no correspondència política en un acord prèviament establert. Fa set anys que el govern de la Generalitat presidit pel tripartit, havia posat pedres de moli en el camí del Centre, ara és també la Generalitat encara que presidida per una altre grup polític. Total com sempre, o com casi sempre, el que no és Barcelona, passa a un segon pla. Som conscients de la crisis econòmica, però l'acord estava pres i no poden creure que la partida destinada al Centre d'Art de Tarragona pugui afectar realment el pressupost destinat a cultura de la Generalitat.

Tant de bo, les reflexions i les opinions que surtin d'aquesta primera trobada de "sèniors" i alguns convidats més joves, pugui incidir sobre l'apertura d'aquest centre. En aquest sentit el Blog que ha encetat Rufino es un magnífic mitjà que pot llegir tothom, i pot ser que als polítics que han de prendre la decisió, tant a casa nostra, en particular el Senyor Jordi Agràs, com al "Centre" el Senyor Mascarell, els arribi la informació d'aquesta trobada que resumeix una gran part de la riquesa, del patrimoni artístic i cultural que han produït els artistes de Tarragona en aquestes darreres dècades.

Endavant companys i com es diu al meu país d'origen, P'lante es p'allà.

Antonio Salcedo