Marie-France Veyrat. Foto: Lluís VivesPercebre i experimentar
Matèria, objecte, reciclatge, abstracció i geometria
Tot sovint em faig les mateixes preguntes relatives a la manera de viure, amb els condicionants i les obligacions que ens creem, els reptes professionals que ens proposem, les aficions i les passions que tenim, ja que les considero determinants pel nivell de capacitat creativa que tant necessita la societat i molt especialment els artistes.
Aquesta trobada m’ha servit d’excusa i m’ha forçat a dedicar-me un temps per reflexionar sobre les raons que m’han portat a crear, i espero la vostra ajuda per aclarir les meves idees. Aprofito l’avinentesa per donar efusivament les gràcies a l’amic Rufino amb la col·laboració de la revista ARTIGA per la iniciativa encertada de la trobada i la seva dedicació al projecte que serà ben segur un èxit. Gràcies per la presència dels crítics, teòrics, i gestors artístics i dels artistes que hi participem.
Per a mi, crear es una necessitat quasi física sense la qual no puc viure amb pau amb mi mateixa. Tot al llarg de la meva trajectòria artística, he fet recerca en la matèria amb nous medis per intentar crear noves tendències. Fins ara no he fet res més que investigar, produint obres que he pogut exposar i vendre. He volgut i vull seguir aquest camí que he elegit per aportar el meu grà de sorra a la recerca, fins i tot amb un nou vocabulari amb títols com “Ideobox”, “Minimal box”, “Urbetrònica“, Trònic lab.” o “Artquitectònics”, per anomenar les meves obres.
“L’art és un plagi o una revolució” deia Paul Gauguin. Tant de bo, jo fos capaç de fer aquesta revolució. Ho continuo intentant cada dia.
El meu llenguatge creatiu actual té com a base signes i formes geomètriques. És el meu mitjà de comunicació amb el públic. He empleat moltes tècniques en diverses disciplines com l’art tèxtil, la pintura, el dibuix per ordinador i les projeccions però des del 2003 em dedico especialment a la pintura “tridimensional” amb l’aplicació de collages i tècniques mixtes, a la escultura, a la instal·lació a vegades sonora i al land art. Però principalment em defineixo com a escultora.
M’he inspirat de diferents viatges i també de la mateixa vida quotidiana, tan professional, familiar, esportiva, cultural, espiritual, ... com del món de l’imaginari i de la il·lusió. Tinc una atracció molt especial per les Arts marcials que ocupen una part del meu dia a dia. Sovint noto l’existència de connotacions de reminiscència sobretot japonesa amb valors com la força, el coratge i la convicció, la disciplina, la constància i l’esforç.
Cada obra és un tresor per a mi, un pas endavant, el descobriment d’una tècnica o de una expressió diferent, sempre un punt de partida cap a noves experiències..., poc importa el resultat, l’important és realment el camí emprat cap a altres dimensions no experimentades!
L’obra ha de valdre per ella mateixa; no necessita passar obligatòriament per les cadenes de la crítica o del mercat de l’art, a vegades purament especulatives.
El que considero fonamental en una bona obra d’art és que sigui sincera, és a dir, que el seu autor/a sigui honest/a en sí mateix/a i en la seva creació. Tennessee Williams, dramaturg nord-americà deia: “Tota bona obra d’art és una indiscreció” per que a través de l’obra es pot arribar a percebre l’estat d’ànim més íntim del seu autor/a. Si l’artista pot establir aquest lligam intercomunicatiu entre ell i l’espectador, ha arribat a la seva principal meta: la plenitud màxima que busca tot artista!
Pierre Brulat, periodista i novel·lista anglès del segle passat deia que “la sinceritat és la definició pròpia de la originalitat”, ja que tots som diferents i conseqüentment tots tenim quelcom d’original. Simplement és qüestió de fer aflorar aquesta originalitat.
Voldria remarcar de nou el interès que representa la iniciativa que ha portat a terme l’amic Rufino i animar a tots els artistes a constituir un grup sòlid amb el qual podríem reunir-nos periòdicament per parlar dels “nostres temes ”, organitzar conferències o xerrades i exposicions col·lectives, i fins i tot fer un grup de pressió que ens ajudi a potenciar la nostra imatge i a comercialitzar millor les nostres obres. Encara que pugui semblar que perdem el temps, jo crec que aquest meeting pot donar resultats molt positius. Tot depèn de nosaltres mateixos.
Sé que fàcil no és, però impossible tampoc! Animem-nos i endavant, companyes i companys!...
veyrat@veyrat.org
Marie-France Veyrat. Lyon, (França), 1951
Viu i treballa a Almoster, província de Tarragona
Artista plàstica, multidisciplinària, matèrica, abstracta i tridimensional que destaca el seu constant interès per l’experimentació. Ara fa principalment escultura, instal·lacions i quadres matèrics. Las seves obres actuals són objectes arquitectònics i geomètrics generalment monocroms o amb pocs colors. Ha utilitzat tot tipus de materials però ara sobretot escumes, polietilè, poliestirè, fibres i cartons que són materials d’embalatges que reutilitza per donar-los-hi noves interpretacions. La seva intenció és ennoblir la pobresa del material, retre homenatge al arte povera, i donar així un missatge ecològic fent-se apòstol del reciclatge fins i tot en el món del art.
Presidenta del jurat i fundadora dels Premis ARCO-BEEP d’Art Electrònic i Noves Tecnologies des del 2006, està involucrada en projectes creatius vinculats amb l’art digital. L’any 2008 va exposar a ARCO una obra original de Net Art, “UrSmile” (www.ursmile.org), en un stand d’art tecnològic. Algunes de les exposicions per ordre cronològic històric són: el Centre de Lectura de Reus, Lisboa, la Aula de Caixa Penedès, el Tinglado de Tarragona, el WTC Eurostars Grand Marina i la Galeria Atelier de Barcelona, la participació a la “Tardor de l’Art” en Roca Barcelona Gallery, a Art Fair Budapest amb una galeria de Bucarest (Rumania) i finalment a Art Madrid com a artista representant la galeria Atelier. Ha participat a Art Madrid aquests dos últims anys consecutius i a vàries exposicions col·lectives a França. Ha publicat tres catàlegs monogràfics i té obra en institucions públiques i col.leccions privades nacionals i internacionals.
Té pendents diversos projectes; un d’ells és una exposició individual a Andorra per després de l’estiu.
Links: Web, Artnet, Galeria Atelier de Barcelona, ARCO Madrid, Art Madrid, Tardor de l’Art, Arte informado, Blog Altacapa de Màrius Domingo, L&B art+comunicació, Port de Tarragona, Gal-Art, Alicia Miralpeix, Pou d’Art de Sant Cugat, Kemdefer, Artsalud, Facebook, Twitter, …
No hay comentarios:
Publicar un comentario